poesia sense prosa
la sol·litud l'evito
em dol
la sol·litud l'habito
amb dol
la sol·litud... levito
solitariament
solitaria ment
ma felicitat en un mot: impossible
ma fe l'ha citat en món impossible
mai feliç essent un mort impossible
fiodor
posted by fiodor at 11:14 PM
2 Comments:
Molt Fi, oh, dorrrl!!! :o I digne d'una cançó del gran Lucien.
26 agost, 2005 00:56
Tant fi que m'hi jugo un pèsol que no és del fiodor. Una noia tant bella no pot escriure tant bé.
26 agost, 2005 01:12
Publica un comentari
<< Home