Una invitació plural a dissentir sobre el maragma de representacions i realitats

dimecres, setembre 14, 2005

Misteris de la naturalesa

Fer-me gran no em fa més sàvia. Ni menys rencorosa. I això em preocupa. Per molt que ho intento, no puc deixar de desitjar conèixer qui va escollir l'inefable Xavi Díaz per retransmetre partits de futbol. Em passaria la nit xerrant amigablement, i quan sabés les raons, les circumstàncies, els atenuants, la lògica i tot el que faci referència a la decisió de posar-lo davant d'un micròfon per sobreposar una veu a alguns partits de futbol, aleshores, i només aleshores, podria sentir-me que entenc més el món i anar a dormir orgullosa de viure en un país diferent. Aleshores passaria a la segona pantalla: decidir qui prefereixo, si l'amic De la Casa o el gran Xavi Díaz, els mestres del ritme, l'emoció, la lucidesa i el valor afegit en el futbol televisiu. Potser millor romandre una noia ignorant --i bufona, per sort-- sense complicar-se la vida. Partit a partit.